abreujamen

Retour 

n. m.

a. 'raccourcissement'

BertrCarbR 581,7: e trop marrirs vay lo meten en via / d'abreujamen de jorns e de sos ans

LeysAmA 3:61,1: De l'abreujamen e de l'assetjamen de las habitutz comunas e d'alcunas dictios. / Quar soen alcunas habitutz e dictios son abreujadas per sincopa…

LeysAmG 3:376,11: E l'alongamens cant es bos e apropriatz a la cauza de que hom parla, agensa lo dictat… Ysshamens l'abreviamens agensa mays et es de major maestria e de major subtilitat, solamen que la sentensa no remanga cofusa per la breugetat

ElucS 254,9: Et sapias que nervi talhat per abreujament no recreyssh

ElucS 302,10: … es mot disconvenient cum un vere et de vita abreujament

LibScintW 44C,7: Maintas semblansas sunt de vertuz que donunt lo regne del cel a cels que las segunt, e non i a mas un viatge, e li abreujament de pervenir sunt grant.

b. 'abrégement de procédure, décision prompte'

BertrAlS 8,20: Gia aices platç non er sentençiatç. / Puois ce li rei uolon abreuiamen, / Ab caualiers et ab cauals armatç / … / Vegna cascus…

c. ɢʀᴀᴍᴍ. '[opp. à alongamen] fait de ne pas mettre la désinence ‑s conformément aux règles de la flexion nominale'

RazTrMarshRaz 12,215: Ausit aves com hom deu menar las paraulas masculinas en abreuiamen et en alongamen.

DoctrAcMarshRaz 35,235: Dich ay con en aluoygnamen / Es ditz e en abreuiamen / Le parlars adretz mascolis. / Ara diray dels femnis.